La coneguda escultura dels Quatres tetrarques es troba avui dia a la Catedral de Sant Marc a Venècia, però el seu origen és molt més antic que el temple venecià. Al llarg de la història de l'art, multitud d'objectes artístics han estat sostrets i espoliats del lloc d'origen per després reutilitzar-se en altres construccions o acabar albergat en algun museu lluny del seu país d'origen. En aquest sentit, la Catedral de Sant Marc de Venècia es podria catalogar com un d'aquells museus o llocs on trobar diverses obres d'art que tenen poc a veure amb el propi temple; així la catedral cristiana és mundialment coneguda per preservar algunes de les peces més exquisides d'art bizantí. No va ser fins a mitjan segle XX quan es va descobrir a la ciutat d'Istanbul, entre les restes arqueològiques del Gran Palau de Constantinoble el peu perdut d'un dels tetrarques. Així, es va aconseguir conèixer l'origen remot d'aquesta escultura.
L'escultura dels Quatre Tetrarques és precisament una de les obres espoliades del Palau Imperial de Constantinoble al llarg de la Quarta Creuada. Es tracta d'una escultura d'embalum rodó que dataria aproximadament del segle III dC. i que estaria realitzada en pòrfir vermell un material possiblement procedent de les pedreres d'Egipte. L'obra està concebuda per ser col·locada a la cantonada de manera que els quatre personatgesrepresentats han estat representats formant un angle de noranta graus.
L'obra representa amb gran mestratge la situació política del Baix Imperi a l'època de Dioclecià. Després de la crisi patida entre els anys 235 i 285, l'emperador romà Dioclecià va decidir nomenar Maximiliano césar i després august, per tal de controlar millor el vastíssim territori del seu imperi. Davant la imminent amenaça dels perses Dioclecià i Maximiliano van decidir convertir la seva diarquia en una tetrarquia –govern de quatre- anomenant Galerio i Constancio Cloro com a césares. Així, el control polític i militar de l'imperi quedava en mans de dos augustos i dos cèsars que ajudaven els primers i ocupaven el seu càrrec si aquests morien. És precisament aquesta fusió dels quatre dirigents en un sol poder el que l'artista ha volgut representar en col·locar les figures abraçant-se i fonent-se en un de sol.
Els quatre governants han estat representats pràcticament igual i amb prou feines s'aprecia una diferenciació de les cares; tots apareixen representats amb un vestit militar -cuirassa a la part superior i la típica faldilla romana- i capa. Cadascú sosté a la mà la seva pròpia espasa el mànec de la qual és aguiliforme en una picada d'ullet al totpoderós Zeus, déu del panteó romà; mentre amb l' altra mà que els queda lliure els tetrarques s'abracen entre ells. Al cap tots porten el conegut Pileus Pannonicus, una mena de gorra militar realitzada que posseïa un fort valor simbòlic. Si bé és cert que les quatre figures són exactament igualspetites diferències marquen encara la preminència dels augustos sobre els césares, de fet els primers són els únics que apareixen barbats, mentre que els césares estan imberbes.
