La coneguda com a Acròpolis de Tikal és un dels centres arqueològics més destacats de la cultura maia; situada al que avui és Guatemala, a la regió del Petén, Tikal va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1979. Sembla que les restes més antigues trobades al jaciment ens parlen d'una ciutat que seria fundada al voltant al segle IV a. C. però que va viure la seva època de més prosperitat entre els segle III i X dC. quan la ciutat va ser abandonada. La complexitat de les restes trobades a Tikal ens parlen d'una societat molt estructurada, amb un ampli nivell econòmic i sobretot cultural.
Podríem dir que Ambrosio Tut i Modesto Méndez van ser els primers a redescobrir la ciutat maia a mitjans del segle XIX, però el cert és que en realitat, l'existència de l'antiga ciutat era força coneguda entre els habitants de la zona i no obstant la seva remota ubicació i el fet d'haver estat pràcticament absorbida per la selva van fer que la zona romangués més o menys desconeguda per al gran públic.
A Tikal els arqueòlegs han assenyalat una zona de més que seixanta quilòmetres quadrats que es correspondria amb la zona d'habitatges de la ciutat i que encara avui es troba sense excavar del tot. La ciutat presenta una estructura important de clavegueram i sistema de filtració d'aigües a més de múltiples temples, places o tombes. La major part de les construccionshan estat aixecades en pedra calcària extreta de jaciments propers a la ciutat. Els arqueòlegs han estimat que una ciutat de tan àmplies dimensions i amb sistemes constructius tan complexos podrien donar cabuda a una població d'entre deu mil i noranta mil persones.
El centre de la ciutat estava disposat a la Gran Plaça a la perifèria de la qual s'erigien alguns d'edificis més importants de la ciutat com \l'Acròpolis Nord, un conjunt arquitectònic que data de entorn de l'any 350 aC. i que presenta un caràcter funerari com a multitud de temples dedicats a albergar el cos sense vida dels principals governants de la ciutat. En poc més d'una hectàrea de terreny l'acròpolis comptava amb un total de setze temples funeraris i als voltants s'han trobat unes quaranta-tres esteles funeràries.
Al conjunt arqueològic de Tikal, on tot just avui està excavada una petita part, destaquen unes sis piràmides escalonades de gran alçada -algunes superen els seixanta-cinc metres d'alçada- les quals compten a la part superior amb un petit temple. Segons els estudis realitzats, les piràmides s'aixecarien entre el segle VII i el IX, però la majoria d'aquestes construccions han estat aixecades sobre estructures més primitives que s'han aprofitat als fonaments de les noves construccions.
Per la seva banda les múltiples esteles trobades a Tikal són pedres calcàries verticals a la superfície de les quals s'han llaurat baixos i mitjans relleus amb representacions dels governants de la ciutat.inscripcions en llengua maya.
