En altres ocasions ja us hem parlat de estacions de ferrocarril que són grans obres de l'arquitectura, com pot ser la d'Atocha a Madrid o la Gran Central Terminal de Nova York on es van usar les cèlebres voltes “guastavino”. Les dues estacions tenen moltes dècades a l'esquena, però totes dues segueixen a ple rendiment actualment. Cosa que no passa a la Estació Central de Michigan a la ciutat nord-americana de Detroit, de la qual us volem parlar avui.
Estació de ferrocarril de Michigan
Aquest edifici es va inaugurar el 1914, i es va mantenir en ús fins al 1988, quan l'escassetat d'ús, va fer que es tancarà, es vengués l'immoble i no tornessin a sortir més trens d'aquí. És a dir, un període que va coincidir amb l'imparable creixement de la ciutat de Detroit, capçalera del estat de Michigan per la seva pròspera indústria el motor.
Aquesta ciutat en el seu moment era molt puixant, per això no és casual que s'impulsarà la construcció de l'estació de ferrocarril més alta del món. Però paradoxalment, la fabricació de cotxes que va promoure aquesta i tantes obres donin Detroit va comportar durant el segle XX un ús massificat de l'automòbil, cosa que seria causa de la baixada de viatgers per tren. Això unit a la mala connexió amb el centre de la ciutat i la seva desmesurada altura amb els costos de manteniment que això suposava van ser les raons del tancament. I la sevaabsoluta decadència actual, diverses dècades després.
Però cal imaginar-se el lloc amb tota esplendor. De fet els paral·lelismes amb la Gran Central Terminal de NY són abundants, i no només per raons de contemporaneïtat i d'estil, l'anomenat estil Beaux Arts, també perquè en la construcció de totes dues van participar els mateixos equips professionals a moltes parts de les obres.
Si bé la característica de l'edifici de Detroit és la seva alçada, ja que té dues parts. L'estació en si i l'annexa torre que amb 18 plantes arriba als 70 metres. Una torre que realment mai va ser usada del tot.
Sala d'espera de l'Estació de Detroit
Dins de l'estil Beaux Arts hi tenia una gran importància la decoració. Cosa que aquí es manifesta en l'estil romà que va inspirar la seva sala d'espera enorme, on relluïa el marbre i els sostres voltats elegants. A més, encara es distingeixen elements clàssics com les columnes d'ordre dòric.
Un edifici magnífic que malgrat el seu abandonament i les agressions vandàliques que ha patit, ningú no s'ha atrevit a enderrocar, entre altres coses perquè integra la llista de Monuments d'Amèrica. Per sort, potser properament s'emprèn una profunda restauració del mateix, ja que ha estat adquirit per una de les grans firmes de la indústria automobilística nord-americanes, la qual pensa a convertir-la en una icona de la marca.
