L'escultor romanès Constantine Brancusi va realitzar aquesta escultura l'any 1913. Si bé és cert que d'aquest retrat de la senyoreta Pogany va realitzar diverses versions, entre elles aquesta que mostrem aquí. Una obra que actualment es conserva al Museum of Modern Art de Nova York.
Es tracta d'una petita figura en bronze, la qual és l'evolució del retrat inicial que va fer en marbre i de la qual va treure un buidatge en guix per a la posterior fosa en aquest metall.
Mlle. Pogany de Brancusi
És una obra que marca molt bé l'evolució de l'art de Brancusi. Podem apreciar que és una cosa força avançada i avantguardista respecte a les formes més primitives que treballa després de la seva arribada a París, amb obres com ara El Petó. Però que encara no ha aconseguit l'abstracció i la lleugeresa més absoluta d'obres posteriors com pot ser Ocell a l'espai.
Estem davant d'una època en què Brancusi d'alguna manera està buscant el camí, i encara no ha emprès la seva via cap a la simplificació total. Es tracta d'una època en què està molt influït per un altre artista del moment, amb el qual manté una relació estreta, malgrat els seus diferents caràcters. Aquest amic és el pintor italià Amedeo Modigliani, famós pels seus retrats de dones com La dona amb corbata negra o els seus nus com la Dona amb collaret.
Modigliani i Brancusivan establir una relació d'amistat molt curiosa. Però no només d'amistat, ja que Brancusi sens dubte va guiar l'italià en les seves incursions a l'art de l'escultura. Mentre que Modigiliani per descomptat que influiria amb les seves dones no convencionals i tan estilitzades a l'art del romanès.
Si observem el bust de Mlle. Pogany és clar que no estem davant d'un retrat convencional. És el rostre molt simple d'una dona. L'ha reduït a un oval i hi destaquen els seus enormes ulls ametllats. Mentre que com a toc naturalista hi ha els cabells amb una pàtina negra. Sens dubte, un retrat molt potent i avantguardista. Tant que quan va ser presentat per primera vegada a Estats Units, la crítica del moment el va acollir amb molt de sarcasme i senzillament el van descriure com un ou.
No obstant això era un retrat, i més concretament de l'artista Margit Pogany, a la qual havia conegut Brancusi a París. Si bé, el curiós és que aquesta efígie la va realitzar una vegada que la dona havia deixat la capital francesa on havia intentat triomfar com a pintora, cosa que mai no va arribar a assolir, i ha passat més a la posteritat per l'obra de l'escultor romanès, que per les seves pròpies creacions.
