En algunes ocasions passa que les obres arquitectòniques no arriben a la fi i, tanmateix, la magnitud de les mateixes malgrat estar inacabades ens fan esglaiar-nos en pensar que hauria estat de l'obra si realment s'hagués acabat. Precisament en aquest context podem situar l'obra que analitzem aquí, la Cripta de la Colònia Güell de Gaudí, una obra arquitectònica que formava part de la Colònia Güell encarregada per Eusebi Güell per als seus treballadors de la fàbrica tèxtil; però encara més enllà, la cripta malgrat ser una meravella arquitectònica no va ser dissenyada com a tal, sinó que formava part d'un conjunt més gran, concretament d'un temple que mai no es va arribar a construir.
La peça es troba a la Coloma de Cervelló i forma part de la etapa naturalista de l'arquitecte quan l'artista es troba en plena maduresa creativa combinant l'estil naturalista -per a Gaudí la naturalesa era una gran font d'inspiració- amb les fórmules de la geometria reglada i una gran capacitat creativa que li fan disposar les formes amb llibertat i abandonant qualsevol norma establerta prèviament.
La Colònia Güell hauria estat, sens dubte, el projecte més ambiciós de Gaudí, però la seva construcció no es va acabar mai. En el cas concret de la cripta, el projecte ja estava fet el 1898 i tot i això, la primera pedra de la construcció no es va posar fins a deu anys després. A la mort del ComteGüell tan sols s'havia fet la cripta i la resta de la construcció va ser paralitzada pels fills que no van voler seguir amb el projecte del seu pare.
Pel temple l'arquitecte català havia plantejat una església de planta ovalada amb cinc naus, la central més ampla que les laterals i una projecció en altura amb diferents torres i cimbori. La majoria de les innovacions que Gaudí va plantejar per al temple va voler dur-les primer a terme a la cripta i, com posteriorment, l'església mai no es va edificar, l'artista les va utilitzar en un altre dels seus grans projectes, La Sagrada Família, de fet, el mateix artista va comentar que si el temple de la colònia Güell hagués estat completat hauria estat una gran maqueta de la Sagrada Família.
L'artista va utilitzar una combinació de materials, maó vermell i pedra basàltica, i va plantejar el conjunt com si d'una ascensió simbòlica es tractés de manera que la cripta, situada sota el que seria l' altar més gran del temple era el nivell més baix. El centre de la cripta està ocupat per quatre gruixuts pilars de maó que sostenen el sostre adovellat. El conjunt es completa amb un intricat programa iconològic dissenyat pel mateix Gaudí on trobem referències tant al comitents, com a Catalunya com a l'Apocalipsi.
