Aquest quadre que s'exposa a les sales de Museu d'Art de Philadelphia als Estats Units és una creació d'un jove Marcel Duchamp, qui el va pintar el 1911, molt poc abans que es fes extraordinàriament famós amb obres com la seva Roda de Bicicleta, la cèlebre L. H. O. O. Q. amb la imatge de la Gioconda de Leonardo i molts dels seus polèmics i provocadors ready-made.
Sonata de Duchamp
Però abans d'això, ens presenta aquest quadre a la seva faceta més surrealista i figurativa. Una obra dedicada als membres femenins de la família. Veiem la seva mare al capdamunt de la composició, i sota ella i formant un rombe gairebé perfecte i molt evident hi ha les seves tres germanes. Dues elles tocant un instrument als laterals, Ivonne al piano i Madeleine amb el violí, mentre que a la part baixa està asseguda Suzanne, en silenci i totalment absent en els seus pensaments, i fins i tot mirant en una altra direcció diferent a la de les seves dues germanes.
Es tracta d'un quadre amb una estructura compositiva molt clara amb diagonals i també d'harmonia de colors. Tots ells basat en la barreja de groc i ocre que domina el quadre, i que apareix molt més fort a la part baixa, més rosaci a les altura de les noies, i més lluminós a d alt i al fons, la qual cosa encara fa destacar més a la figura alta de la mare.
En realitat pinta aquesta obra plantejant un problema i una crisi familiar, ja queestà parlant-nos de com la seva germana Suzanne va abandonar la família. I amb aquesta excusa crea una escena plasmant els sentiments inconscients i les idealitzacions de cadascú. De fet el llenç està ple de símbols i significats sentimentals molt difícils de desentranyar per a qualsevol, excepte per a la família de Duchamp.
No obstant, des d'un punt de vista pictòric és una obra molt interessant, per comprovar com aquest artista tan trencador i avantguardista, alhora sabia fer obres amb un profund ordre compositiu basat en la construcció geomètrica i amb una delicada harmonia dels colors.
D'alguna manera és una imatge que en el fons ve a dir, que ell sabia pintar, que coneixia els estils del moment i els convencionalismes que ja hi havia a les avantguardes de l'època, i per això ja estava preparat per trencar amb tot això. El seu concepte d'art va més enllà de la pintura a l'oli, i certament ho demostrarà ben aviat amb obres com les esmentades al principi de l'article.
