Aquest és un dels monuments més significats pel seu valor històric a París. Però també estètica, artística i urbanísticament és una fita a la capital francesa. Especialment per la seva gran cúpula daurada que s'eleva fins als 100 metres d'alçada i és visible des de molts carrers i racons del centre parisenc.
Encara que ens pugui semblar que per aquesta gegantina cúpula es tracta d'una església, el cert és que Els Invàlids és molt més que un temple. De fet, la seva denominació oficial és Hôtel National des Invalides, ja que es va construir com a gran residència que acollís els soldats sense llar que havien estat ferits en combats o que s'havien retirat de l'exèrcit després més d'una dècada de servei.
Els Invàlids. Vista de conjunt
Aquest complex residencial el va promoure el rei Luis XIV qui va encarregar el disseny del projecte a l'arquitecte Liberal Bruand l'any 1671. Si bé gran part de la seva execució la va dur a terme Jules Hardouin-Mansart, un dels arquitectes preferits del monarca ja que va treballar també al gran Palau de Versalles.
El fet és que el palau com a tal estava construït el 1676 i va començar a allotjar soldats a les seves múltiples dependències, sempre envoltades d'esplèndids jardins. Al Palau dels Invàlids van arribar a viure fins a 6.000 persones, i fins i tot avui dia hi continua residintvells soldats, si bé en un nombre molt menor que no arriba al centenar.
En aquell primer moment d'obertura encara no hi havia la gran cúpula. Però aviat Lluís XIV, conegut com el Rey Sol i el màxim exponent dels regnats absolutistes a Europa, va decidir construir-se aquí una capella privada.
Gran cúpula dels Invàlids
Així que li va encarregar el treball de nou a Jules Hardouin-Mansart, autor de la coneguda com a Església del Domo. Però no només havia d'aixecar una capella per a l'ús exclusiu del monarca, sinó que a més tenia previst que s'hi disposessin les tombes reials. D'aquí la grandiloqüència de la seva arquitectura, sens dubte, un dels millors exemples de la arquitectura francesa barroca del segle XVII, més conegut al país gal com el grand siecle.
No obstant això, mai no van reposar aquí els cossos dels reis, i qui si té aquí el seu sepulcre és Napoleó Bonaparte. Possiblement el militar més brillant de la història de França. Així que, encara que Napoleó va morir exiliat a la llunyania illa de Santa Elena, les seves restes van ser traslladades 20 anys després de la seva mort fins a aquest lloc.
I per acabar amb aquest recorregut per aquest gran monument parisenc cal dir que annexa al temple del Domo hi ha la església de San Luis dels Inválidos. Aquesta també la va construir entre 1679 i 1708 Hardouin-Mansart si bé seguint els plànols inicials de Bruand. Per aixòestem davant d'una obra més sòbria, molt clàssica, el desenvolupament de la qual es basa en una planta de creu grega.
