La invasió islàmica a la Península Ibèrica va suposar un xoc entre cultures, però precisament d'aquell xoc va florir una gran diversitat de formes artístiques que van enriquir l'art peninsular. Les innovacions portades pels musulmans i no només pel que fa a l'art es refereixen, sinó també en altres aspectes de la vida com la medicina o l'agricultura, van fer que Al-Andalus es convertís en una rica i pròspera província.
En aquest sentit hem d'assenyalar que l'obra que aquí analitzem i que actualment s'exposa al Museu arqueològic de Madrid, pertany a aquesta època, més concretament al període de la dinastia Omeya. En realitat, no són gaires les dades fefaents que tenim sobre la composició i l'elaboració d'aquesta peça; la petita estàtua amb forma de cérvol va ser trobada a les clavegueres de la ciutat de Còrdova quan es realitzaven treballs de manteniment. A la peça no apareix cap tipus d'inscripció o de data per la qual cosa resulta molt complicat conèixer-ne l'origen.
Els experts han determinat a base de comparacions amb altres peces semblants com els cérvols trobats a la sitja XVI i que pertanyien al conjunt palatí de Medina Azahara, avui una d'aquestes peces es troba exposada al Museu de Doha a Qatar i l' altra s'exhibeix al Museu Arqueològic de Còrdova. Les tres peces van ser realitzades en bronze i tenen forma de cervatillo però la sevacomposició ens fa pensar que, indubtablement, havien de tenir un altre fi afegit que no fos merament decoratiu, de fet els experts han plantejat que les obres que esmentem havien de servir com a canelles decoratives per a les fonts dels palaus, així com passa amb la Font dels lleons de l'Alhambra de Granada.
Els cervatets trobats i en concret el que aquí analitzem, tenen una estructura interior buida i un petit forat a la panxa d'uns quatre centímetres per on entraria la canonada recorrent l'interior del cos fins a l'àmplia boca quefaria les vegades de sortidor.
Tècnicament ens trobem davant d'una figura zoomorfa realitzada en bronze a través del procediment de la cera perduda i que data del segle X. En realitat, la figura no és gaire naturalista ja que el cos de l'animal resulta massa gran per ser sostingut per una potes tan curtes i fines. En el seu periple la peça ha perdut les banyes i una orella així com el daurat que en origen havia de cobrir completament l'escultura però encara conserva l'exquisida decoració amb motius vegetals que cobreix tota la superfície fins a arribar a la zona de la panxa.
