El poble inca és una de les cultures precolombines més destacades, les seves innovacions a les arts o les ciències ens parlen d'un poble molt desenvolupat i ben estructurat. Si ahir analitzàvem l'arquitectura i la pintura inca, avui començarem parlant de l'escultura que si bé sovint es troba unida a altres formes artístiques com passava amb la pintura, aquesta presenta un desenvolupament i una importància més gran que l'activitat pictòrica.
Quant a l'ús de materials hem d'assenyalar que avui ens han arribat obres escultòriques elaborades en metalls preciosos com l'or i la plata, però també en tenim constància fabricades en fusta i sobretot de peces pètries en ser aquest el seu material predilecte. Les escultures representaven tant figures animals com vegetals i, fins i tot, diversos testimonis ens parlen d'escultures de grans dimensions amb representacions antropomòrfiques de déus i humans no obstant i lamentablement aquestes no han arribat fins als nostres dies ja que la majoria estaven realitzades en metalls preciosos i van ser foses en la conquesta espanyola.
A trets generals podríem dir que l'escultura inca sempre va estar lligada als aspectes religiosos de la seva cultura ja fos en rituals o sacrificis. Els traços solen ser senzills, de tipus esquemàtic amb un estil més aviat funcional que decoratiu. Alguns dels exemplesmés destacats d'escultura inca són La pedra de Saywite, El tron de l'Inca o L'escultura del puma del Museu Garcilaso de la Vega.
Quant a la ceràmica incaica hem d'assenyalar que va ser una de les formes artístiques que va tenir més difusió ja que les seves formes van ser assimilades per molts dels pobles veïns o que el poble inca anava conquerint. En conjunt, la producció ceràmica es pot dividir en dues parts ben diferenciades; d'una banda, tenim les formes més simples corresponents a una ceràmica utilitària i de l' altra, elaboracions més complexes amb més decoració i detallisme. Aquestes darreres solien ser part de l'aixovar funerari dels grans dignataris. Quant a la decoració és principalment de tendència geomètrica amb pigments ocres o negruzcos que decoraven la superfície polida dels vasos cerimonials o dels càntirs.
Finalment, destacar les peces metal·lúrgiques que van presentar un singular desenvolupament en perfeccionar les tècniques productives dels pobles anteriors i molts dels mestres artesans que les elaboraven eren procedents de pobles conquerits pels inques. Els metalls preciosos es van utilitzar per a peces d'orfebreria fina però igual que va passar amb l'escultura, la majoria d'aquests objectes van ser fosos pels espanyols.
