Aquest monument forma part de la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO en companyia d' altres recintes jesuítics que es troben a la Sierra de Córdoba (Argentina), com són les Estades de Santa Catalina, La Candelaria, Caroya i Jesús María. Sense oblidar que a pròpia capital es troba un dels conjunts arquitectònics i històrics més bells i valuosos de tot el país, l'anomenada popularment Poma Jesuítica de Còrdova.
Estada d'Alta Gràcia
A la localitat de Alta Gràcia, els pares jesuïtes van construir la església parroquial de La nostra Senyora de la Mercè i tot el conjunt entre els anys 1643 i 1762. És a dir, més d'un segle d'obres per finalment aixecar aquest bell conjunt entre la plaça principal de la població i un dipòsit d'aigua. I és que la ubicació és part de l´encant d´aquesta gran obra.
Perquè es pot dir que l'estada com a monument històric inclou més que l'art exquisit de l'església. També formen part els antics tallers colonials situats al sud que era l'Obratge, o l'actual Museu Històric Nacional del Virrey Liniers al costat de la pròpia església i que originalment fou la residència dels jesuïtes. Del que no ha arribat res fins als nostres dies és de la ranxeria, que era la llar dels esclaus negres i els obrers nadius.
Per tenir una bona visió del que erauna estança es pot passar a la zona del darrere, a la zona del Tajamar on es contemplen vells dics construïts al segle XVII, ja en establir-se els jesuïtes no només es preocupaven de predicar, sinó que també volien posar en valor els territoris on s'assentaven.
Per cert des del Tajamar es contempla una altra de les imatges típiques de l'Estada d'Alta Gràcia, amb l'aigua a primer pla i la Torre del Rellotge al fons.
Estada des del Tajamar
No obstant, des d'un punt de vista artístic la visita obligada és a l'església parroquial de la Mare de Déu de la Mercè, una obra que va dissenyar un dels principals arquitectes de la Companyia de Jesús: Andrés Blanqui, italià de naixement però que va ser enviat a Argentina per executar diverses obres jesuítiques, tant a la província de Còrdova com a la de Buenos Aires. I de fet, mai va tornar al seu país natal, i va morir a Argentina el 1740.
No obstant, va deixar un llegat arquitectònic impressionant, no només per la seva obra a Alta Gràcia oa les estances properes de Santa Catalina i Jesús María, o la Catedral de Còrdova, sinó que també va intervenir en la conclusió d'una primera Catedral a Buenos Aires, que s'esfondraria el 1752, i sobretot va participar en el Cabildo, un dels edificis més atractius de la història de la capital.
