Aquesta obra, realitzada a l'oli i sobre tela, la va pintar Petrus Paulus Rubens l'any 1622 i avui dia es conserva dins la col·lecció de pintura barroca delMuseu de l'Ermitage de Sant Petersburg, a Rússia.
Dins de l'amplíssima producció pictòrica de Rubens, amb infinitat de retrats i escenes de caràcter religiós, per descomptat també hi ha un elevat nombre d'obres dedicades a les temàtiques de la mitologia clàssica, i el personatge de Perseu en protagonitza algunes de aquestes obres, com en aquesta del museu de Sant Petersburg o en altres conservades al Prado de Madrid o la Gemäldegalerie de Berlín.
Perseu i Andròmeda de Rubens
En aquest cas, no ens ho presenta com seria habitual a la pintura barroca més prototípica, és a dir, l'instant culminant i més dramàtic que seria precisament el moment de la vibrant lluita amb la medusa per salvar la vida de Andròmeda. Si no que ja ubica l'escena en un moment posterior al triomf, però al monstre vençut se'l recorda amb l'escut que porta Perseu. Un escut que immediatament ens recorda la curiosa pintura de la Medusa de l'italià Caravaggio.
En realitat, malgrat que l'escena hauria de ser molt més tranquil·la i apaivagada, tot té gairebé el ritme d'aquesta baralla i està concebuda amb un gran dramatisme. Per exemple, el seu cavall Pegaso segueix encara alerta i preparat, ja queencara roman amb les ales desplegades. Mentre que la figura de la Glòria baixa del cel per coronar Perseu.
Tot el caràcter, la força i el temperament de l'heroi mitològic es poden apreciar a les cames, extraordinàriament combades i poderoses. Una figura totalment armada, que immediatament contrasta amb el cos nu d'Andromeda.
Una dona amb tots els prototips de bellesa que abunden a les obres de Rubens i el màxim exponent de la qual podrien ser les dones del seu quadre Las Tres Gracias.
Aquí de nou es tracta d'una dona de pell clara, un cos robust i tanmateix que sembla només d'aire i de llum. Lògicament Perseu queda immediatament prendat per semblant bellesa, i després de la seva victòria serà recompensat amb l'amor d'Andromeda.
Aquest és el veritable missatge de l'obra, ja que sempre es volia llançar algun tipus d'adoctrinament amb aquest tipus d'escenes tretes dels relats mitològics. I en aquest cas es tractava de plasmar com després d'una lluita heroica s'acabava conquerint la llibertat i el benestar.
