Vermeer de Delft, va pintar en diferents ocasions la seva ciutat holandesa, Delft. De totes les imatges d'aquells paisatges urbans que va fer, sens dubte la més famosa és la Vista de Delft que es conserva al Museu Maurithuis de La Haia. No obstant això, uns anys abans va pintar aquesta altra vista de la ciutat, que popularment es coneix com a El Callet.
El carreró de Vermeer
L'obra la va realitzar entre els anys 1657 i 1658, i actualment s'exposa al \Rijksmuseum d'Amsterdam , on també pengen altres obres mestres seves com La lletera.
Aquest llenç malgrat ser una vista exterior, d'una façana senzilla, el cert és que és capaç de sorprendre'ns amb unes sensacions extraordinàriament íntimes. No es tracta d'un gran monument, sinó que escull un carrer de la seva ciutat molt comú.
I a més tampoc no està especialment interessat a mostrar-nos l'arquitectura dels edificis, de fet, es veuen parcialment i no de manera íntegra. El seu interès recau en l'escena en general, com qui va pel carrer i de sobte fa una instantània d'un paratge urbà.
Vol representar les parets de maó, el que es veu darrere de la porta, veient així la dona en una de les seves tasques quotidianes, o els nens jugant despreocupats.
El resultat de la imatge és d'allò més real, i recau gran part del seu valor com a escena pròpia del segle XVII. Sibé el seu valor artístic s'incrementa en saber que l'obra és més que possible que en realitat no es pintés col·locant un cavallet davant d'aquesta casa i pintant allò que es veia, sinó que el pintor la realitzaria al seu taller. Això és una mostra del mestratge d'aquest pintor del \Barroco. Per cert, per imaginar-los fent aquest treball en el seu estudi, només cal observar una altra de les seves obres que és El pintor al seu taller.
La capacitat per dotar de color l'escena és el que provoca la intensa sensació de realitat de la tela. Una bona mostra s'aprecia en contemplar l'obra al museu holandès. Aquesta és la millor manera de veure per exemple, com per ress altar els maons individuals i les juntures de ciment de la construcció, no s'ha dedicat a dibuixar-los un per un, sinó que en realitat aconsegueix suggerir-los gràcies a una combinació precisa de punts més grans o més petits.
