L'obra que aquí ens ocupa avui, el conegut com a Llenç de Tlaxcala, és un dels millors exemples d'art com a fusió de dues cultures completament diferents. Si les produccions artístiques d'un mateix lloc presenten una gran diversitat a causa dels diferents corrents artistes que s'encavalquen en el temps entre si, quan en un lloc determinat es dóna una confluència de cultures completament diferent –com va passar amb l'arribada dels espanyols a Amèrica- es produeixen llavors, obres d'art tan singulars i especials com aquesta que ens trobem aquí i en què la diversitat de formes, estils i iconografies ens parlen de la riquesa de dues civilitzacions molt diferents entre si.
La ciutat de Tlaxcala és un dels estats més petits de l'actual Mèxic D. F. però a l'època precolombina la ciutat va gaudir de gran popularitat. La seva situació propera a la capital asteca la va convertir en lloc de pas per als colonitzadors espanyols i si bé és cert que els vilatans es van oposar en primer lloc a la dominació hispànica, finalment la ciutat es va convertir en un dels grans suports d'Hernán Cortés per a aconseguir assetjar la capital de Tenochtitlán. A canvi els tlaxc alteques van aconseguir certa situació d'independència i respecte sempre que aquests continuessin col·laborant amb la conquesta espanyola, així com el títol de Ciutat Leal.
És precisament en aquest context en què es va realitzar l'obra que aquí analitzem, una gran tela de cotó que dataria de la segona meitat del segle XVI, al voltant del \ any 1552, i que té més de cinc metres d'amplada i dos d'alçada. La peça va ser encarregada a un artista local per Luis de Velasco, virrei de Nova Espanya, per tal de representar la dominació espanyola al territori asteca així com la col·laboració amb els seus aliats.
L'obra resulta curiosa ja que no està configurada com si es tractés d'una pintura tradicional, sinó que s'ha representat l'escena com a historieta o vinyetes i en ella es poden apreciar tant les influències occidentals arribades d'Europa com la tradició colonial. Al centre de la composició trobem l'escut de l'emperador Carles I i sota aquest una gran creu com a símbol del domini espanyol i la imposició de la religió cristiana. Envoltant l'escena de la creu, a la part central inferior apareixen un grup de nobles espanyols completament vestits de negres que contrasten amb els nobles asteques que s'uneixen a ells i que porten acolorides vestimentes.
Completant l'escena es narra la dominació dels asteques en vinyetes molt senzilles i la representació de les quals resulta molt didàctica, que ha de ser llegida d'esquerra a dreta i des de d alt a baix. En origen es van fer tres còpies diferents del Llenzo de Tlaxcala, una d'elles devia quedar-se a la pròpia ciutat mentre que les altres dues serien enviades a Espanya i Mèxic respectivament, no obstant cap dels tres llenços originals s'ha conservat i actualment tan sols el coneixem a través de còpies posteriors.
