El llenç de L'església d'Auvers sur Oise és una de les obres més destacades de l'artista postimpressionista Vincent Van Gogh. L'artista trobava sovint inspiració en les formes que l'envoltaven,els camps sembrats, la flors o fins i tot la seva pròpia habitació han passat a ser elements artístics a l'obra d'aquest artista que va saber trobar la bellesa en les petites coses que l'envoltaven plasmant-les això sí, amb grans dosis d'imaginació a través dels seus pinzells i llenços.
Vicent Van Gogh (1853 – 1890) és el pintor neerlandès més destacat del corrent postimpressionista i en l'actualitat, un dels pintors més reconeguts de tota la història de l'art encara que mentre va estar amb vida la seva pintura no va ser a absolut valorada i tan sols va vendre un llenç, un fet que a la llum d'avui dia es veu com una paradoxa ja que actualment alguns dels llenços de l'artista han esdevingut els més cars de la història. La seva primera vocació es va encaminar cap al sacerdoci i l'artista es va incorporar tard al món artístic, però el pintor va arribar a fer més de nou-centes obres d'art diferents. Durant un temps va residir a París però aviat va decidir traslladar-se a Arles on va voler formar una escola artística, allí la seva precària salut mental va fer impossible la convivència i l'artista va acabaringressat en un centre psiquiàtric a Saint Remy; per suggeriment del seu germà Theo Van Gogh es va traslladar des d'aquest centre sanitari al nord del país i des d'allà va decidir assentar-se a la localitat d'Auvers sur Oise perquè el tractés un metge diferent.
En aquest lloc passaria els darrers dos mesos de la seva vida arribant a executar gairebé cent obres diferents, de totes aquestes és l'única peça que va dedicar a l'església del poble. L'església era d'estil gòtic i va ser aixecada al voltant del segle XIII, als voltants comptava amb dues capelles romàniques reaprofitades d'una arquitectura anterior. Es tracta d'una escena nocturna on la construcció sobresurt enmig d'una nit fosca. Flanquejant l'església apareixen dos camins serpentejants que segons la representació de Van Gogh semblen escanyar l'arquitectura fent que aquesta vibri i trontolli des dels seus fonaments, d'aquesta manera l'església sembla estar a punt d'esfondrar-se o ser part d'una visió fantasmagòrica.
Al cel podem veure les mateixes formes arremolinades que l'artista va utilitzar en altres dels seus llenços com per exemple a La noche estrellada, però en aquesta ocasió són només blaus els que formen la composició. A la pintura s'observa la importància que l'artista ha atorgat al dibuix, les formes es delimiten amb línies línies negres gruixudes en les quals es pot apreciar la influència de la tècnica del cloisonne heretada de Gauguin. Per la seva banda el color del llenç és molt lliure i no s'ajusta gaire a la realitat de manera que aquest esconvertirà en una de les millors influències per a fovistes i impressionistes.
