El llenç de Susana i els vells és una de les obres menys conegudes de l'artista espanyol José de Ribera, es tracta d'una de les seves obres de joventut i tot i això fins fa poc temps el llenç havia estat atribuït al pintor. Al llenç Ribera ens proposa un model de virtut basat en l'Antic Testament alhora que ens presenta el mal que pot cometre el pecat, en aquest cas la luxúria.
José de Ribera més conegut a la seva època com Lo Spagnoletto (1591 – 1652), fill d'una família modesta sembla que l'artista va començar la seva formació al taller de Francisco Rib alta encara que no es conserva cap obra d'aquesta època, no obstant això el fet més decisiu per a la seva carrera professional va ser viatjar a Itàlia seguint l'estela dels grans mestres renaixentista i del tenebrisme caravagista del que Ribera era un gran admirador. Després d'un temps de viatge per les diferents regions d'Itàlia, Ribera s'estableix de manera definitiva a Nàpols on passarà la resta de la seva vida. Allí es va convertir en un dels pintors més representatius de la seva època, malgrat ser forà el que sempre causava cert recel, i va treballar per a alguns dels mecenes més destacats de l'època; la seva fama va traspassar frontera més enllà d'Itàlia o Espanya on els seus llenços influiran profundament a artistes de la talla de Velázquez o Murillo.
No obstant i en aquesta ocasió no són moltes les dades de les que comptem sobre aquestllenç, sembla que l'obra de Ribera Susana i els vells va poder ser pintada al voltant de l'any 1615. L'obra pertany a una col·lecció particular i fins fa uns quants anys es pensava que el seu autor era Pietro Paolini, un artista barroc de segona fila que va seguir l'estètica tenebrista de Caravaggio i va ser l'impulsor de l'escola naturalista de Lucca. No obstant actualment i després de múltiples estudis del llenç, l'autoria de Ribera sembla indiscutible.
L'artista ens presenta una escena basada en els textos del profeta Daniel a l'Antic Testament. S'explica com Susana mentre s'estava banyant va ser assetjada per uns vells jutges que volien mantenir amb ella relacions sexuals, quan aquesta es va negar va ser acusada d'adulteri i condemnada a mort. Gràcies a la intervenció del profeta Daniel, Susana va poder demostrar la seva innocència i els jutges van ser ajusticiats.
L'artista representa una jove voluminosa i nua en primer terme que tapa escrupolosament el seu cos a la mirada lasciva dels vells que treuen el cap darrere d'un mur i intenten tocar-la. La pell blanquinosa de la noia contrasta amb els vells que l'artista ha representat banyats per una llum més fosca. Al costat de Susana s'ha incorporat –es creuen que de manera posterior- una font en què es representa el judici de Susana.
Especial menció mereix la capacitat de l'artista per a captar els sentiments dels personatges establint un contrast entre la lascívia que reflecteixen les cares dels vells i la por i la repulsió de lajove.
